Aprofitant que encara estem a l'Any Palau i Fabre, comparteixo un pensament seu que he llegit fa poc, dins dels seus Poemes de l'alquimista (Proa, 2017), un llibre del qual la primera edició fou clandestina (1952), i la segona, censurada (1972). Per sort, des del 1977 podem llegir els poemes complets.
I si aquest era un bon exemple de pensament sobre la poesia, vet aquí una poesia sobre el pensament, del mateix llibre.La poesia no pot ser sinó l'intent de penetrar —oh Maragall!— en aquell llenguatge vivíssim que endevinem darrera la nostra mort actual. En rars moments de lucidesa ens és donat d'entrellucar-ne la claror. Però no ens és donat de fixar-los sinó en el nostre llenguatge moridor —un dels infinits llenguatges. Un poema és sempre, en el millor dels casos, una traducció.
Orient
A l'Orient de la vida me'n vaig.
Viure en el Somni és viure en el món.
El meu camí me l'enlluerna un raig
de llum d'absència, d'éssers que no són.
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada