9.7.18

L'existència nua


Aprofitant l'ocasió de l'Any Raimon Panikkar 2018, continuo compartint alguns fragments escollits de la re-lectura que estic fent d'El ritme de l'Ésser (Fragmenta 2012).
Hi ha moments en la vida humana, i estic convençut que són més nombrosos que no ens pensem —encara que no hi reflexionem gaire sovint—, en els quals experimentem en alguna mesura la totalitat de l'Ésser i l'univers esdevé una cosa que toquem amb la nostra vida. En aquests moments descobrim el que som veritablement: simplement el que som —i no el que fem, pensem, tenim o desitgem. Pot adquirir moltes formes diferents: amor, dolor, mort imminent, esperar l'autobús, llegir un llibre, escoltar música, veure jugar uns infants, pregar, el que sigui. Hi ha moment en què som conscients de ser, de viure sense penetrar en el sentit de l'existència ni desxifrar el misteri de la vida, i tanmateix experimentem l'existència nua, una transparència dins i fora de nosaltres, un «quelcom» que ni tant sols ens importa descriure o situar en un nivell conceptual més clar. No pensem necessàriament en la transcendència ni en cap fenomen «religiós». Aquestes experiències són massa prosaiques per a tals pensaments reflexius. No hi ha cap pretensió en absolut de revelar-nos res més que l'immediatament donat —però en aquesta immediatesa hi és tot.
Pintura: La Ronde des petites Bretonnes, Paul Gauguin (1888).


Share this Post Share to Facebook Share to Twitter Email This