20.4.20

La llibertat de visió. Tagore i Kafka


Segueixo amb el costum de buscar connexions entre les anotacions que vaig guardant en els meus quaderns d'Himàlaies de l'ànima. Aquest cop sobre la llibertat de visió. Les traduccions al català són meves (a partir del castellà en el cas de Tagore i de l'anglès en el de Kafka).
La ment, per descobrir una llibertat de visió, ha d'aixecar el vol cap a les capes superiors de l'abstracció, ficar-se mar endins al mateix cor de l'infinit pel simple plaer de fer-ho i, després, tornar al seu niu en el món.
Rabindranath Tagore, Sriniketan (Etnos 1991).

La veritat sempre és un abisme. Cal —com en una piscina— atrevir-se a capbussar-se des del trampolí tremolós de la trivial experiència quotidiana, i enfonsar-se a les profunditats, per tornar a emergir —rient i lluitant per l’alè— a la superfície de les coses, ara doblement il·luminada.
Franz Kafka, Conversations with Kafka, by Gustav Janouch (1951).




Share this Post Share to Facebook Share to Twitter Email This