Altres semideus

 

Fa poc vaig llegir el poemari Altres semideus, d'Anna Gual (LaBreu 2019). La poesia d'Anna Gual va a l'arrel. Molts dels seus poemes són gairebé aforismes, amb versos emancipats d'adornaments o filigranes. Tot i que el ritme i la musicalitat de les paraules hi juguen un paper considerable, el més important és el "què", i no tant el "com". Això entronca Gual amb una manera d'entendre la poesia que segurament no és la més habitual, com a mínim en el panorama català, on tinc la sensació que sovint la forma guanya al contingut.

La roca es confon amb l'ànima

que somnia convertir-se en roca.

Poesia directa, meta-poemes, símbols sagrats, mística, natura, panteisme, filosofia, vida, mort. Altres semideus és un poemari magnífic. El primer llibre que he llegit d'Anna Gual, i de ben segur, no serà l'últim.

Espaitemps

 

Dic en veu alta la paraula univers

i sé que quan l'escoltis notaràs la fascinació

que em vessava mentre l'escrivia

perquè sentiràs els enigmes del mot col·lapsant-me el cervell.

Percebràs el frenètic registre

de la freqüència cardíaca i l'alè entretallat

per la revelació del buit que omple,

que abraça les zones mortes.

Univers.

I això no és ciència, això és pura mística

que no pot ser documentada

ni amb xifres

ni amb lletres.

Som tan idiotes que fem gràcia,

els humans que ens fem preguntes.

 

Pintura: Bindu, by S. H. Raza.