17.10.21

Poesia Bloomie


Fa tres anys vaig participar en un seminari de lectura i creació poètica a l'Escola Bloom, dirigit per la Míriam Cano. Una experiència que recomano molt.

Tres de les participants d'aquell curs han publicat el seu propi poemari (o potser més, i no n'estic al cas). Els he llegit amb retard, gairebé seguits, i afegint-hi també l'últim de la Míriam.

És una sensació curiosa llegir en un llibre imprès poemes dels quals n'havies llegit i escoltat l'embrió.

Quatre poetes molt diferents. I tanmateix, incomptables connexions.

Comparteixo alguns versos de cada poemari.

 
Poètica de les deixalles

Del buit neix el concepte vessar,
en el solc del melic on l'aigua fa un niu en sortir de la dutxa,
del buit neix el concepte vessar,
mar quotidià de residus que ens fan ser com som,
del buit neix el concepte vessar,
estrat d'intimitats que la fam ha malbaratat,
del buit neix el concepte vessar,
i en això ens convertim:
en la consciència que implica l'espai que ocupem.
 
Irene Anglada, Nusos d'incendi (Fonoll, 2019).
 
 
Transició
 
Fer mar de punta a punta.
Quatre cambres al cor.
Sentir el reclam i l'ofec de l'anella.
 
Tens l'edat dels ocells
que em neixen a les mans.
 
Berta Giraut Junoy, Com l'estel que no hi és (El Gall Editor, 2020).


Un inici de l'univers

Un torb d'astrònoms s'esllavissa pel llom de la muntanya
mans plenes de llibretes, bolígrafs i els aparells més estranys
celebren en tots els idiomes que han descobert un nou estel;
llum morta, arqueologia i cartografia d'un tros de foc gegant
que llisca de sistema en sistema amb rumb indeterminat, i un destí
la fi del món!. Prediuen els oracles de ràdio de matinada.

I mentrestant tu cèl·lula dins la teva clofolla t'has dividit en dos
Un clic prim que marca —aquest matí, que és qualsevol
un nou inici de l'univers. 
 
Júlia Francino, Els excedents (Edicions de 1984, 2020).


Desnaixença

Garbella d'entre el fang, els còdols
i fem-ne un cercle
un retorn etern
diguem-ne llar.
Jeu vora meu, sobre el foc
llepem-nos els melics
fins que s'esborrin:
extingim-nos

Míriam Cano, Vermell de Rússia (LaBreu, 2020).
Segueix llegint