20.10.19

La dansa de la vida amb Whitman, Rilke, T.S. Eliot i Matisse


Rellegint Fulles d'herba de Whitman (aquest cop en versió traduïda per Borges) he trobat uns versos que de seguida m'han portat a la memòria poemes de T.S. Eliot i Rilke. Connexions sobre el fet de girar al voltant d'un centre. Metàfores de la dansa de l'ànima.

Ser en qualquier forma, ¿qué es eso?
(Giramos y giramos para volver al mismo punto,
todos nosotros, sin fin)
Walt Whitman, Fulles d'herba.

Giro entorn de Déu, torre antiquíssima,
fa mil·lenaris que jo estic girant;
i no sé encar què sóc: un falcó, una tempesta,
o bé un càntic molt gran.
Rainer Maria Rilke, El llibre de la vida monàstica.

En el punt fix del món que gira.
Ni carnal ni descarnat; ni des de ni vers;
en el punt fix, allí és la dansa.
Però ni pausa ni moviment, i no en digueu fixesa,
d'on s'apleguen passat i futur. Ni moviment des de ni vers,
ni ascensió ni davallada. Si no fos pel punt, el punt fix,
no hi hauria dansa, i l'únic que hi ha és dansa.
T.S Eliot, Quatre quartets.

Pintura: Henri Matisse, La danse I (1909), MOMA New York City. 

Segueix llegint