4.8.20

La meditació segons Panikkar


He estat llegint la biografia de Raimon Panikkar, de Maciej Bielawski (Fragmenta, 2014) i també els fragments del diari de Panikkar a L'aigua de la gota (Herder, 2019).

Quina vida tan intensa!

Al diari, tot i que Panikkar no acaba mai de descriure la seva sadhana, té algunes mencions a les seves rutines diàries, com la d'aixecar-se abans de l'alba i fer meditació.

En uns quants dels fragments, Panikkar descriu què significa per ell la meditació, i què vol dir meditar. Els he recopilat, i ho comparteixo tot seguit.


Santa Bàrbara, 21 de febrer de 1977

Què vull, quan m'assec per meditar abans de l'alba? Per què em llevo tan aviat tot i haver anat al llit tard i sense que hi hagi res «especial» per fer?

No ho faig perquè vulgui alguna cosa, ni per a una major forma de consciència, ni per plaer, ni per la pau de la ment o qualsevol altra cosa.

Tanmateix, sento l'impuls de fer-ho.


Kodaikanal, 16 de desembre de 1986

La meditació és per a «l'ànima» allò que la respiració és per al cos —i quan superem la dicotomia cos-ànima, la meditació és per al cos allò que la respiració és per a l'ànima, és a dir la respiració i la meditació van plegades: aquesta és la intuïció del yoga, del taoisme i d'altres espiritualitats.


Tavertet, 18 d'octubre de 1988

Meditació significa «contacte» amb l'infinit. Però l'infinit és precisament allò que no es pot tocar.

Meditació és per tant buit; no es pot pensar.


Tavertet, 27 de juny de 1989

Meditar significa posar-se en sintonia amb la Realitat.


Tavertet, 19 de febrer de 1990

Prendre's la meditació com un exercici psicològic per assolir «estats alterats de consciència» em sembla una degradació de la veritable naturalesa de la meditació.

La Meditació és el setè sentit, per dir-ho així [a l'hinduisme, la raó és el sisè sentit]. És la descoberta d'una altra esfera, estrat, dimensió de la realitat, que altrament roman gairebé tancada, inintel·ligible. Per això els místics parlen de «tacte», «sensació» i similars, més que de «visió» (que és la metàfora empírica del nous).


Tavertet, 4 d'abril de 1991

Meditació: pensar sí, però no pensar que es pensa, o sigui sense reflexió. Aleshores, el pensar és vida humana, vida psíquica superior, però sense el «control», ni la segona intenció de la reflexivitat. Evidentment, en un segon moment hom se n'adona.

D'aquí la importància de la puresa de cor, perquè el primer pensament és pura espontaneïtat. I, si el cor no és pur, no en surt res de bo.

Possiblement és el mateix que no tenir pensaments, però estant despert. Awakening perquè tot i no tenir pensaments, hom no està adormit. És pura vida psíquica superior. Es toca la contemplació, s'obre el tercer ull, etc.


Madrid, 25 de gener de 1995

«Meditació = aproximació a la Vida».


Tavertet, 4 d'octubre de 1995

[...] Contemplació: l'he definit com una cita amb la Vida. Fer lloc perquè la Vida visqui o que la vida passi. En primer lloc es desplaça el centre de gravetat de l'exterior (treball, prestigi, fama...) a l'interior. Si el moviment s'atura aquí, es cau en la trampa egoista dels «meditadors». Cal continuar fina que l'ego desaparegui. El centre de gravetat deixa d'estar només en un mateix, i es trasllada a tot —segons la definició de Déu (Deus est sphaera infinita, cuius centrum est ubique, circumferentia nusquam). En conseqüència, s'obté la pau que no angoixa pel fet de no figurar, de ser el primer o de deixar petjada.


Tavertet, 6 d'abril de 1996

[...] La meditació és el moviment d'introversió (vers la immanència —silenci, obertura de l'ull interior, experiència, coneixement, l'Esperit). [...]


Tavertet, 17 de setembre de 1997

La meditació ens ajuda a descobrir que l'«univers científic» no és l'univers.

No és un conglomerat d'ens que es passegen per l'espai segons certes lleis preestablertes.

És més aviat el Cos de Déu palpitant de vida —d'una vida que ens ha estat concedida també a nosaltres. Es tracta d'una xarxa de sentiments, un oceà d'idees, una profusió de cossos sensibles i intel·ligents...

[...]


Tavertet, 21 de juny de 1999

[...] La meditació no és ni pensar ni no pensar. Es tracta simplement d'ésser.


Tavertet, 5 d'octubre de 2000

[...] La meditació és per tant el silenci que permet trobar l'ànima del món —dins d'un mateix, que no és l'ego, sinó l'atman. [...]


Tavertet, 15 d'agost de 2007

[...] Crec que visc una vida contemplativa —que és més que simplement asseure's en meditació: és compenetrar-se amb el Misteri de la Vida.

[...]
Segueix llegint