24.4.18

Com es pot explicar una història feta miques?


Hem hagut d'esperar vint anys per tornar a llegir una novel·la d'Arundhati Roy, després de la meravellosa El déu de les petites coses (1997), Premi Booker amb més de 40 traduccions a diferents llengües. Les últimes dues dècades l'autora s'ha dedicat a l'activisme social i polític, sense parar d'escriure assajos. Però tenia al calaix una novel·la que s'ha anat cuinant a foc lent tots aquests anys. Per sort nostra ja tenim a les llibreries El ministeri de la felicitat suprema (Anagrama 2017), en una traducció de Xavier Pàmies.

Segueix llegint

9.4.18

La pedra en tant que és pedra, és un abisme sense fons


Continuo amb la re-lectura d'El ritme de l'Ésser (Fragmenta 2012) aprofitant que estem en ple Any Raimon Panikkar 2018.

Em ve de gust compartir un dels fragments que més em va corprendre. Són uns paràgrafs del capítol VI, on Panikkar descriu la seva intuïció cosmoteàndrica, i en concret, en aquestes línies fa referència al Kosmos, centrant-se per un moment en les pedres.
Segueix llegint