Fa poc vaig llegir el poemari Altres semideus, d'Anna Gual (LaBreu 2019). La poesia d'Anna Gual va a l'arrel. Molts dels seus poemes són gairebé aforismes, amb versos emancipats d'adornaments o filigranes. Tot i que el ritme i la musicalitat de les paraules hi juguen un paper considerable, el més important és el "què", i no tant el "com". Això entronca Gual amb una manera d'entendre la poesia que segurament no és la més habitual, com a mínim en el panorama català, on tinc la sensació que sovint la forma guanya al contingut.
La roca es confon amb l'ànimaque somnia convertir-se en roca.
Poesia directa, meta-poemes, símbols sagrats, mística, natura, panteisme, filosofia, vida, mort. Altres semideus és un poemari magnífic. El primer llibre que he llegit d'Anna Gual, i de ben segur, no serà l'últim.
EspaitempsDic en veu alta la paraula universi sé que quan l'escoltis notaràs la fascinacióque em vessava mentre l'escriviaperquè sentiràs els enigmes del mot col·lapsant-me el cervell.Percebràs el frenètic registrede la freqüència cardíaca i l'alè entretallatper la revelació del buit que omple,que abraça les zones mortes.Univers.I això no és ciència, això és pura místicaque no pot ser documentadani amb xifresni amb lletres.Som tan idiotes que fem gràcia,els humans que ens fem preguntes.
Pintura: Bindu, by S. H. Raza.
