Al refugi antiaeri de Girona s'hi pot veure aquests dies l'exposició Diàlegs amb el misteri. El Cercle de Conversa —un grup d'artistes plàstics que exploren les relacions Art-Espiritualitat— han creat un espai on les seves peces dialoguen amb fragments de textos de Raimon Panikkar, en el marc del centenari del seu naixement.
Com diu el full de mà de l'exposició, l'espai no és neutre en absolut. De cap manera pot ser-ho un lloc que protegia els ciutadans dels bombardejos de la guerra civil. Entrar en aquest espai subterrani, silent, i poc il·luminat, t'invita des del primer moment a reflexionar i recordar.
Les obres en canvi, inviten més aviat a la meditació i la contemplació. I aquesta tensió és interessant. Per un costat no pots deixar de pensar en el que es deuria viure en aquelles cambres, i per l'altre tens ganes de seure a meditar davant les obres i calmar la ment.
Hi ha vuit sales amb propostes artístiques diferents a cadascuna. Projeccions, instal·lacions, escultura, pintura... però totes elles invitant a dialogar amb el misteri.
La proposta Memòria? de Pep Aymerich i Jordi Esteban (no us perdeu el jo i l'altre), amb llet, foc, fusta i vídeo, és impactant i desconcertant. L'ens corpori d'en Jordi Martoranno m'ha fet pensar amb els Shiva lingams de l'Índia, i amb algunes escultures d'Anish Kapoor. La instal·lació de Torrent Pagès amb fusta, bronze i vídre és preciosa (i harmonitzava perfectament amb quelcom suposo que no previst: els degoters provocats per la pluja). Les Immersions d'Oriol Texidor conviden a contemplar una silueta humana que es manifesta a partir d'un buit i el joc amb la seva ombra. Completen l'exposició en Fèlix Ametlla, Jordi Isern, Maria Mercader i David Sánchez.
En resum, una exposició molt recomanable de visitar aquests dies de Fires de Girona.
La intenció del llenguatge poètic, o artístic en general, és la de transportar-nos o elevar-nos a un grau de realitat ordinàriament amagat a qui no el sap contemplar.
Raimon Panikkar, Mística, plenitud de Vida.
Una exposició d'art hauria de ser el punt de trobada entre l'icònic i l'anicònic, entre l'esperit i la matèria, entre el sagrat i el profà i, en última instància, entre el cel i la terra. A través de la forma es veu l'invisible.
Raimon Panikkar, Religió i religions.
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada